Durant aquets curs, a l’hora de valors ens ajuntem
els dos grups per treballar tots junts. Fem dinàmiques de treball cooperatiu
que ens ajuden a conèixer més els nostres companys i a treballar molt millor en grup. Ens agraden les activitats i ens ho passem
molt bé.
Ara, a Explorem, estem treballant l'electricitat i la matèria. Per això és important aclarir alguns conceptes.
Àtoms a través d'un microscopi
Per entendre com funciona l'electricitat, primer, hem d'entendre com està formada la matèria de tot allò que ens envolta.
Tota matèria està formada per petites esferes que no es poden apreciar a simple vista... cal apropar-se molt, moltíssim... perquè solament es poden observar amb microscopis!🔬
Aquestes petites esferes són els àtoms.
Què és un àtom?
Imagina't que tens un tros de ferro. El parteixes. Segueixes tenint dos trossos de ferro, però més petits. Els tornes a partir, una altra vegada ... Cada vegada tindràs trossos més petits fins que arribarà un moment, en que si tornessis a partir, el què et quedaria ja no seria ferro. En aquest punt, el què t'ha quedat és un àtom de ferro.
Definició d'àtom
D'una manera més formal, definim àtom com la partícula més petita en que un element pot ser dividit sense perdre les seves propietats químiques.
L'origen de la paraula àtom prové del grec, que significa indivisible. En el moment que es van batejar aquestes partícules com a àtoms es creia que efectivament no es podien dividir. Avui dia sabem que estan formats per partícules encara més petites, les anomenades partícules subatòmiques.
Parts i estructura d'un àtom
Aquestes partícules subatòmiques amb les que estan formats els àtoms són tres: els electrons, els protons i els neutrons. El que diferencia un àtom d'un altre és la relació que s'estableixen entre elles.
Els electrons tenen una càrrega negativa i són les partícules subatòmiques més lleugeres. La càrrega dels protons és positiva i pesen unes 1.836 vegades més que els electrons. Els únics que no tenen càrrega elèctrica són els neutrons que pesen aproximadament el mateix que els protons.
Els protons i neutrons es troben agrupats al centre de l'àtom format el nucli atòmic. Per aquest motiu també se'ls anomena nucleons. Els electrons apareixen orbitant al voltant del nucli de l'àtom.
D'aquesta manera, la part central de l'àtom, elnucli atòmic, té unacàrrega positivaen la qual es concentra gairebé tota la seva massa. L’externa es diu escorça. És a l’escorça on hi ha elselectronsen moviment continu. Aquests tenen càrrega elèctrica negativa.
La càrrega total del nucli atòmic (positiva) és igual a la càrrega negativa dels electrons, de manera que la càrrega elèctrica total de l'àtom és neutra.
Com que els electrons i el nucli tenen càrregues elèctriques oposades, hi ha forces d’atracció. Això fa que els electrons quedin dins de l’àtom.
El moviment dels electrons depèn de les forces elèctriques d’atracció cap al nucli i de repulsió amb els altres electrons de l’escorça.
No tots els àtoms són iguals. Es poden diferenciar entre si pel valor de la càrrega elèctrica positiva que tenen al nucli. Per això, els electrons no es mouen de manera igual a tots els àtoms.
Hi ha àtoms en què els electrons poden sortir de l’escorça (amb una mica d’ajuda). Si a la majoria dels àtoms d’un material ocorre això, llavors el conjuntqueda amb càrrega elèctrica positiva, ja que hi falten electrons, que són els que tenen la càrrega negativa.
En canvi, en altres àtoms poden entrar electrons extra a l’escorça. Si a la majoria dels àtoms d’un material passa això, llavors el conjunt queda amb càrrega elèctrica negativa, perquè hi sobren electrons.
El més comú és que la quantitat d’electrons als àtoms equilibri la càrrega elèctrica del nucli. Llavors es diu que l’àtom és elèctricament neutre: la càrrega total és nul·la.
Així, tota matèria té una càrrega elèctrica, és una de les seves propietats, com la massa i el volum.
La càrrega pot ser positiva o negativa. Normalment, els cossos són elèctricament neutres (hi ha un equilibri entre les càrregues positives i negatives):
Tot i així, aquest estat neutre pot variar si s'augmenta la càrrega positiva o negativa. És llavors quan diem que el cos s'ha electritzat.
Què ocorre quan els cossos tenen càrregues elèctriques iguals o oposades?
Sabem que n'hi ha tres tipus d'electrització: per inducció, per fricció i per contacte.
En aquest enllaç se'ns explica molt bé què ocorre amb les càrregues elèctriques amb els diferents tipus d'electrització:
Electrizació per contacte: es pot carregar un cos amb només tocar-lo amb un altre prèviament carregat. En aquest cas, ambdós queden amb el mateix tipus de càrrega, és a dir, si es toca un cos neutre amb un altre amb càrrega positiva, el primer també queda amb càrrega positiva.
2.- Electrizació per fregament: Al fregar dos cossos elèctricament neutres (nombre d'electrons = nombre de protons), ambdós es carreguen, un amb càrrega positiva i l'altre amb càrrega negativa. Si es frega un llapis de pasta amb un drap de llana, hi ha un traspàs d'electrons del drap al llapis.
3.- Electrizació per inducció: Un cos carregat elèctricament pot atreure a altre cos neutre. Quan s'acosta un cos electritzat a un cos neutre, s'estableix una interacció elèctrica entre les càrregues del primer i el cos neutre. Com resultat d'aquesta relació, la redistribució inicial es veu alterada: les càrregues amb signe oposat a la càrrega del cos electritzat s'acosten a aquest. En aquest procés de redistribució de càrregues, la càrrega neta inicial no ha variat en el cos neutre, però en algunes zones està carregat positivament i en unes altres negativament Diem llavors que apareixen càrregues elèctriques induïdes. Llavors el cos electritzat indueix una càrrega amb signe contrari en el cos neutre i per tant ho atreu.
4. Descomposició dels nombres en factors: FACTORITZACIÓ
Factoritzar és expressar un nombre com la multiplicació d'altres nombres.
Exemples:
4= 2 x 2
6= 2 x 3
10= 2 x 5
El 12 es pot factoritzar de diferents maneres:
12 = 3 x 4
12 = 2 x 6
12 = 1 x 12
La factorització és molt útil quan volem fer operacions aritmètiques una mica complexes. Per exemple:
15 x 8
Si descomposem el 15 i el 8 en factors, potser ens serà més fàcil realitzar aquesta operació:
15= 3 x 5
8= 2 x 4
Així, 15 x 8 = 3 x 5 x 2 x 4
Ara, podem agrupar els factors de manera que ens sigui més fàcil la multiplicació:
(2 x 5) x (3 x 4) = 10 x 12 = 120
5. FACTORITZACIÓ en NOMBRES PRIMERS
Factoritzar en nombres primers és escriure qualsevol nombre com la multiplicació de nombres primers.
Anem a explicar-ho amb un exemple, anem a factoritzar el nombre36:
Triem el nombre primer més petit, a excepció de l'1, pel que sigui divisible, per exemple, provem amb el 2:
36 : 2 = 18
Ara, dividim el 18 (el resultat obtingut de la divisió anterior) entre un altre nombre primer (el més petit, a excepció de l'1):
18 : 2 = 9
A continuació, fem el mateix amb el 9. Aquest nombre ja no és divisible per 2, pel que hem de provar amb el següent nombre primer, el 3:
9 : 3 = 3
I, per últim, dividim el 3, que com és un nombre primer, solament podem dividir-lo entre ell mateix:
3 : 3 = 1
Per tant, el nombre 36 escrit en factors primers és: 2 x 2 x 3 x 3. Ja que:
- Hem dividit el nombre 36 primer entre 2.
- El resultat, que era 18, també l'hem dividit entre 2.
- El resultat, que era 9, l'hem dividit entre 3.
- I el resultat, que ha estat 3, l'hem dividit entre 3.
També podem escriure els factors en forma de potència, ja que el 2 es multiplica 2 vegades i el 3 s'està multiplicant dues vegades, també. Així, 36 = 22 x 32
En aquest vídeo se'ns ho explica molt bé:
FACTORITZAR AMB EL MÈTODE DE L'ARBRE: Descomposem el nombre fent branques, com si es tractés d'un arbre. Per exemple, amb el nombre 40, sempre arribant a obtenir els nombres primers que el composen (encerclats a la imatge). Així, 40 és igual a multiplicar els nombres primers que apareixen al seu arbre:
En aquest enllaç també se'ns explica molt bé com factoritzar en nombres primers:
